Bienvenidos a Enjoy Sitges

En Enjoy Sitges podrás compartir tus experiencias sobre los atractivos turísticos, culturales y de ocio de Sitges con el resto de usuarios de la página, tanto ciudadanos como visitantes. Esta es una página dedicada a dar a conocer y a compartir los encantos de Sitges, una población a 36 km. de Barcelona que dispone de un gran atractivo turístico y cultural.

Sitges viste sus calles con flores durante el Corpus

Este fin de semana llega una de las festividades con más tradición y arraigo de la cultura sitgetana: el Corpus Christi. Las alfombras de flores que cubren las calles de la localidad realizadas por los propios vecinos de Sitges son las verdaderas protagonistas de la celebración, aunque durante el fin de semana se celebran otros actos como la Exposición Nacional de Claveles, el concurso de decoración de balcones o la muestra de bonsáis.

Las alfombras florales de Sitges son una tradición muy antigua en la localidad costera, y no se puede concebir el Corpus sin ellas. La primera documentación escrita que hace referencia a ellas data del año 1877, aunque obviamente nada tenían que ver con la actualidad. Después de un agradable paseo por el campo, los vecinos tiraban en el portal de su casa de cualquier manera las flores que habían cogido. Eran alfombras individuales que con el paso de los años se fueron uniendo, por lo que se decidió hacer una alfombra conjunta para toda la calle. No fue hasta el año 1951 que el Fomento de Turismo de Sitges organizó por primera vez el concurso de alfombras de flores y quedó instaurado como hoy en día.
Las alfombras, que se empezarán a confeccionar la noche del sábado al domingo, contarán con motivos decorativos muy diferentes, como las cenefas, flores, escudos o dibujos. Estarán divididas en alfombras colectivas, individuales y de colegio, y todo aquel que se desplace a Sitges podrá disfrutar de ellas antes de que pase la procesión.

Si quieres más información sobre el Corpus de Sitges, aquí tienes el programa de actos

Sitges celebra el II Gin Festival


Als anys vint del segle passat, un alemany anomenat Hugo Baruch es va convertir en Jack Bilbo després de formar part de l’organització mafiosa de l’arxiconegut Al Capone. El 1933 va ser el punt d’inflexió per a aquest gàngster, l’any que va aterrar a Sitges per a refer-hi la seva vida i, de pas, inaugurar una cocteleria anomenada S.O.S. al carrer Sant Pau cantonada amb el carrer Parellades.

Han passat gairebé 80 anys des d’aquella efímera cocteleria regentada pel mafiós vingut des de Xicago, però el món dels còctels a Sitges no ha deixat d’estar present a la Vila. “En els darrers anys els còctels han entrar amb força dins la cultura de l’oci i els clients valoren molt una bona beguda, amb uns bons ingredients, un bon local i una conversa tranquil·la”. Aíxí s’expressa Albert Montserrat, propietari del Bar Blauet (carrer Sant Pere, 3) inaugurat fa gairebé un any i que és pràcticament l’únic establiment dedicat en exclusiva als còctels a Sitges. Montserrat, que durant més de 25 anys s’ha dedicat al món de l’hosteleria en diverses feines, va introduïr-se al món de la cocteleria l’any 1992 gràcies al concurs que realitzava l’Agrupació Comarcal de Treballadors d’Hosteleria (ACTH). Segons el bàrman sitgetà “un cambrer s’ha convertit en un simple transportista d’aliments, mentre que un bàrman elabora el producte i dóna un valor afegit a la beguda”.

De la mateixa opinió és Eloi Montané, cocteler del bar Pique Nique (Passeig de la Ribera). “L’important”, comenta Montané, “és tot el “paquet”, o sigui, que copa estigui ben feta amb les mesures correctes, que el local sigui agradable i que la música ajudi a crear una atmósfera on es pugui conversa i socialitzar tranquil·lament”. I és que prendre un còctel va molt més enllà de provar un Bloody Mary, un Daiquiri o un Cosmopolitan. Ha de ser una experiència agradable i relaxant que permetir abstreure’s del dia a dia i permetre gaudir d’una experiència dels sentits.

Els clients
No hi ha una tipologia concreta de clients, ja que depèn molt del tipus de local on es serveixin els còctels, però el que és innegable és que és un fet intergeneracional. “La gent està en crisi i mira més els diners que es gasta, però segueix venint a prendre còctels, ja que és ara tenim més temps lliure i més informació, i això es nota en els productes que consumeix”, comenta Montserrat, “és similar al que ha passat amb la gastronomia”.

Una altra part important (i imprescindible) del bon bàrman és l’empatia amb els clients. Molts cops hem vist a les pel·lícules la vessant de psicòleg o conseller sentimental. “El que està clar és que has de ser un bon professional i fer feliços als clients”, afirma Montserrat, “però hi ha una màxima al món dels bàrmans que diu: “fes dels teus clients amics, però facis dels teus amics clients”. Una gran veritat.”

Un altre dels aspectes comuns entre molts coctelers és la formació autodidacta. L’Eloi i l’Albert en són dos clars exemples. En el cas de l’Eloi, va treballar durant gairebé 15 anys al bar Balí del 1er de maig i va ser després de tornar d’una estada a Eivissa quan va començar a treballar al bar del Grup M.A. “De mica en mica” apunta l’Eloi, “vaig anar agafant pràctica amb els còctels i a aprendre’n. Els primers tres que fas no et queden bé, però després ja comences a controlar-ho millor”. L’Albert, per la seva part, ha après autodidactament en part i també gràcies al locals on ha treballat, entre ells, el Boadas, un dels més reconeguts de Barcelona. “Entre els bàrmans hi ha una espècie de germanor i compartim les nostres experiències, sempre quan no pensis que el que has fet pot generar negoci”, assenyala.
Sitges Gin Festival
Una mostra clara de l’interès que generen els còctels és la segona edició del Sitges Gin Festival que tindrà lloc entre el 31 de maig i el 3 de juny principalment al Sitges Centre de Disseny. Ruben Ubric, organitzador de l’event, assenyala que “a Sitges hem d’oferir aquest tipus d’esdeveniments i de serveis, que són de qualitat. És una activitat que fem per intentar professionalitzar el servei que s’ofereix als clients i que va destinada al sector professional, però també al públic en general”. 

En els dies de celebració del Festival s’organitzarà un campionat mundial (no puntuable) de Flair Bartending (cocteleria acrobàtica) (31 de maig a les 11 hores al Passeig de la Ribera). L’1 de juny hi haurà màster class al Sitges Centre de Dissseny i el 2 de juny un Gin Tour Vila de Sitges, una espècie de Tapa a Tapa però amb degustació de ginebres a 20 locals de la vila.

De les sabates a les safates


Durant molts anys la vida quotidiana dels sitgetans es va regir pel xiulet de les sirenes de can Benazet i can Termes, les dues gran fàbriques de sabates que existien a la nostra vila. No calien rellotges: l’estridència dels “pitos” marcava l’inici de la jornada laboral, l’hora d’anar a dinar i l’acabament de la feina. Era l’època en què set de cada deu habitants del poble vivien de la indústria del calçat i les sabates fetes a Sitges s’exportaven a tot el món.

L’origen de la fabricació del calçat a la població es remunta al 1874, quan Joan Tarrida i Ferratges muntà un taller de sabates al carrer Major. Entre aquesta data i mitjans del segle XX la indústria del calçat fou el gran motor de l’economia sitgetana. Tanmateix, a partir de la dècada de 1950 començà a instaurar-se un nou model econòmic, sustentat sobretot en el sector terciari, que s’acabaria convertint en la principal font de riquesa de la vila, en detriment de la indústria de les sabates.

Dins aquest procés de conversió econòmica, caldria distingir entre causes internes i externes. Entre les primeres, hi trobaríem la forta sotragada que va suposar la guerra civil i la immediata postguerra per la indústria del calçat sitgetana. A la manca de pell, de sola i de cautxú –materials imprescindibles per fabricar sabates–s’hi afegí el problema del subministrament d’energia, que es traduí en fortes restriccions elèctriques que afectaren la vida industrial, domèstica i pública de tots els catalans (els quals s’afartaren d’escoltar que la culpa de tot la tenia “la pertinaz sequía”). Un altre factor endogen que contribuí a la crisi fou l’envelliment de la maquinària: tant a Calzados Benazet S.L. com a Manufacturas Termes els equipaments eren dels anys trenta, factor que comportà una pèrdua de competitivitat respecte d’altres centres fabrils d’Espanya, com ara Elda, Elx i Villena (al País Valencià) o bé Arnedo (a la Rioja), que en les dècades de 1950 i 1960 experimentaren un fort desenvolupament.

El 1952 la Guía Gima Sitges. La Playa de Oro, relacionava encara 35 fàbriques i tallers de calçat, la majoria d’ells d’àmbit familiar. La mateixa guia ressenyava també que aquell any 1952 existien a la vila 4 hotels (Terramar, Miramar, Subur i Sitges), 8 pensions i 3 residències. En els anys següents, gràcies al retorn del turisme internacional, Sitges va viure un autèntic boom en el sector terciari: en el lustre que va de 1952 a 1957, el poble passà de tenir 15 establiments d’allotjament a tenir-ne 41, i l’any 1961 ja n’eren 67.

Ben aviat, molts treballadors del calçat, comprovaren amb satisfacció que es guanyaven millor la vida fent de cambrers o llogant habitacions als turistes que frisaven pel sol, la platja i la sangria. Amb una mica de sort, si la temporada era mitjanament bona, es podia treballar de març a octubre i viure tot l’any amb els ingressos aconseguits. Foren els anys que en què s’obriren –entre d’altres– els hotels Ribera, Bahia i Platjador, els restaurants Maricel, El Greco i Miami, les cafeteries California i Comodín, els bars Roy, Las Vegas i El Túnel, la bodega El Cep i la sala de ball Piccolo Mundo.

No fou aquesta l'única causa externa que explica la lenta davallada de la indústria del calçat i la reorientació laboral de bona part de la població activa sitgetana. La forta demanda de mà d'obra que experimentà el sector de la construcció a partir dels anys cinquanta reconvertí molts sabaters en paletes de la nit al dia. Quelcom semblant va succeir quan el 1953 s'inaugurà la Central Corsetera: en veure que les condicions salarials eren molt millors, força noies que estaven empleades a les fàbriques i tallers de sabates decidiren canviar de feina i entraren a treballar a la nova fàbrica.

El tancament de can Benazet (1959) i can Termes (1960) marcà l’inici del declivi de la indústria del calçat. D’altres fàbriques i tallers aguantaren fins a mitjans anys setanta, moment en què la fabricació de sabates començava a ser un record del passat. Un passat del qual avui només guarden memòria els més grans, ja que, del 1980 ençà, la idea de bastir un museu del calçat a la vila (com els que hi ha a Arnedo i Elda) no ha anat més enllà d’una declaració d’intencions per part dels nostres successius governants.


Roland Sierra i Farreras

La temporada castellera arrenca amb força

Sitges ja ha estrenat la temporada castellera del 2012 i ho ha fet de la millor manera possible, ja que la colla local, la Jove de Sitges, ha firmat el millor inici de campanya dels seus 19 anys d’història. Dissabte passat, els castellers de la camisa de color vi van actuar davant l’hotel Subur, com a cloenda de la festa de l’escola inclusiva, junt amb les altres dues colles de la comarca.

La Jove de Sitges va realitzar en aquesta exhibició el 5de7, el 3de7 per sota, el 4de7 amb l’agulla i un pilar de 5 flanquejat per dos pilars de 4. Es tracta d’una actuació molt brillant i més si es té en compte que la temporada tot just ha començat. Amb aquests tres castells (considerats de 7 i mig, ja que són més difícils que els habituals de 7), la Jove de Sitges ja porta aquest any cinc construccions d’aquest nivell.

Després d’aquesta actuació i la que va obrir la temporada a Sitges, amb motiu de Sant Jordi, les següent cita castellera a la vila serà el 28 de juliol al Cap de la Vila, una actuació que la colla va incorporar al calendari casteller local l’any passat –després que la Unesco declarés els castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat– i que permet que els castells puguin ser contemplats pels turistes com una activitat pròpia de Catalunya.

El 23 i 24 d’agost, tornaran els castells a Sitges durant la Festa Major. L’exhibició de Festa Mjor serà diumenge 26 d’agost. Un mes després, de nou hi haurà castells amb motiu de Santa Tecla (l’exhibició amb les colles convidades serà dissabte 29 de setembre) i la temporada finalitzarà, com és habitual, amb la Diada de la Colla, que se celebrarà el 27 d’octubre.

Cal destacar que per a aquestes quatre actuacions programades, la Jove de Sitges durà a la vila les quatre colles punteres del panorama casteller (una en cada actuació): la Colla Vella dels Xiquets de Valls (juliol), els Minyons de Terrassa (Festa Major), la Colla Joves Xiquets de Valls (Santa Tecla) i els Castellers de Vilafranca (Diada).

Gastronomia creativa en versió minimalista

Fins al 13 de maig 20 establiments de Sitges participen en una nova edició del Sitges Tapa a Tapa. Cadascun d'ells, dissenya i elabora una tapa per a l'ocasió i els clients poden votar les millors propostes. Al fer-ho, entraran a formar part d'un concurs en el que optaran a guanyar un àpat en un restaurant amb estrella Michelín o tres caps de setmana a Sitges a Hotels de 4 estrelles.

L'any passat, en la que era la primera edició del Tapa a Tapa, es van repartir més de 5.000 racions només en el primer cap de setmana de la seva posada en funcionament. La iniciativa està impulsada per membres associats al Gremi d'Hostaleria de Sitges i que compta amb la col·laboració d'Estrella Damm i de l'Agència de Promoció Turisme de Sitges.

Relació d'establiments i tapes del Sitges Tapa a Tapa

Erró expone en la Fundació Stämpfli

La obra de Erró se puede ver por primera vez en Catalunya, gracias a la exposición que convoca la Fundació Stämpfli en sus instalaciones de Sitges (Barcelona) des del pasado 28 de abril y hasta el 21 de octubre. Una treintena de obras del cosmopolita y reconocido creador islandés configuran la primera exposición que organiza la Fundació Stämpfli, al año de su obertura como museo de arte contemporáneo y que, en este caso, está dedicada a uno de los artistas que integran su colección permanente. La muestra convive, precisamente, con una selección de obras del fondo de la Fundación.

Erró. El ojo planetario es el título de la muestra, comisariada por Marie-Claire Uberquoi, con la que la Fundació Stämpfli propone acercar al público la obra del artista islandés afincado en París. Gudmundur Gudmundsson, Erró, (Olafsvik, Islandia, 1932) es un artista internacionalmente reconocido, cuyas obras forman parte de museos como el MoMA de Nueva York, el Centre Georges Pompidou de París, el Kunstmuseum de Berna, la Nationale Galerie de Berlín y el IVAM de Valencia, entre otros.

En los años sesenta, Erró estuvo vinculado a la figuración narrativa, junto a pintores como Eduardo Arroyo, Jacques Monory, Antonio Recalcati, Bernard Rancillac y Peter Stämpfli, entre otros, cuyas obras configuran ahora mismo uno de los núcleos centrales de la colección permanente de la Fundació.

La muestra ofrece una selección de pinturas y collages, que reflejan algunas de las características del trabajo de Erró, centrado en la manipulación de miles de imágenes  procedentes de los mass media, del cómic o de la historia del arte, con las que el artista ironiza sobre las contradicciones del mundo contemporáneo.

Erró inició su carrera artística a finales los años cincuenta pintando cuadros influenciados por el surrealismo y por las obras de su amigo Roberto Matta. En 1958 se instaló en París ciudad en la que reside actualmente. Participó de lleno en la efervescencia cultural de su época colaborando en happenings y performances en Milán, Venecia, París y Nueva York, y realizando películas experimentales como Grimaces  (1967).  

Erró es uno de  los representantes más destacados de la figuration narrativa, término acuñado por el crítico francés Gerald Gassiot Talabot. Esta tendencia, surgida a principios de los sesenta como reacción al pop art americano, reivindicaba la práctica de la pintura para reflejar de una manera crítica y distanciada la realidad de nuestro mundo.

Desde entonces, Erró, que continúa viajando por todo el mundo, ha ido elaborando un lenguaje muy personal, inspirándose en las miles de imágenes procedentes de las fuentes más variadas de nuestra cultura: publicidad, cómic, propaganda política, erotismo o historia del arte. A partir de esta documentación, Erró ha ido creando sus grandes series pictóricas en las que refleja con una mirada tan objetiva como irónica las incongruencias y las contradicciones de nuestra sociedad. “La pintura es un medio para intentar descubrir el significado de un mundo confuso”, señala el artista.

En este sentido, la totalidad de su creación aparece como la verdadera crónica del mundo actual, en la que no se le escapa absolutamente nada. De esta realidad surge el título de la muestra Erró. El ojo planetario, que presenta una selección de pinturas y collages pertenecientes a algunas de sus series más emblemáticas, como The Political Paintings, Le tour du monde de Mao, Les lettres d’amour y Les femmes fatales. Tanto en las telas minuciosamente pintadas al óleo como en los collages, Erró no sólo juega con la acumulación abrumadora de las imágenes, sino que a menudo recurre a asociaciones insólitas que provocan sorpresa y auténticos choques visuales.


Erró. El ojo planetario es la primera exposición del artista islandés que se celebra en  Cataluña. En 2005, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca presentó una retrospectiva de su obra, y en 2006 el IVAM de Valencia organizó una antológica que se exhibió después en la Sala Alcalá 31 de Madrid.

Llibres, roses i... més coses a Sitges per Sant Jordi


Arriba la Diada de Sant Jordi. Arriben el llibres, les roses i també una gran quantitat d'actes que se celebraran durant el dia del llibre arreu de Sitges. L'epicentre de la Diada enguany tornarà a ser la Fira de llibres i roses que s'ubicarà al Passeig de la Ribera, de 10 a 20.30 hores.

La Fira de Sant Jordi a Sitges reunirà aquest 2012 unes 25 parades de llibres, flors i entitats locals entre els carrers Bonaire i Sant Pau. La diada a la vila es tancarà amb una audició-ballada de sardanes de set tirades a càrrec de la Cobla Maricel, a les vuit del vespre al Cap de la Vila.

Una tertúlia sobre el volum Lorca, la incógnita visita obrirà les presentacions de llibres a la Biblioteca Santiago Rusiñol, demà dijous a les vuit del vespre. L’activitat comptarà amb la intervenció del mateix autor, Josep Mª Rosselló, i amb la participació del periodista i historiador, Jordi Rovira, i del crític d’art, Isidre Roset. L’acte tindrà com a precedent una sobretaula que començarà a dos quarts de quatre a la Pizzeria del Cap de la Vila. Posteriorment, a les cinc de la tarda es farà una tertúlia al Cafè Roy. 

Divendres a les vuit del vespre, la Sala d’Actes del Retiro acollirà la presentació del volum Els ninots d’en Saumell, del dibuixant i col·laborador de L’Eco de Sitges, Jesús Saumell. El llibre recull una selecció dels acudits gràfics publicats al setmanari local que seran presentats pels també col·laboradors de L’Eco de Sitges, Josep Yll i Isidre Roset.

La Biblioteca Santiago Rusiñol reprendrà l’activitat divendres a les vuit del vespre, amb la presentació de Els silencis de Sara, de Ferran Martínez, a càrrec de Berta Vidal. L’endemà, a les dotze del migdia, Ramon Buckley presentarà el llibre Papá espia: amor y traición en la España de los años 40, de Jimmy Burns Marañón. 

L’Associació Cultural de Les Botigues de Sitges se suma també a la celebració de la Diada de Sant Jordi amb el lliurament de premis del Certamen Literari 2012. Es reconeixeran els millors treballs en les categories infantil, juvenil i sènior, a les dotze del migdia al Parc dels Eucaliptus, a la Urbanització Garraf 2 de Les Botigues. 

El castells també seran presents per Sant Jordi a Sitges amb la primera actuació de la temporada a la vila. La Colla Jove de Castellers de Sitges i els Castellers de Sants compartiran plaça, diumenge a dos quarts d’una del migdia, al Cap de la Vila.

Atracció futbolística

Sitges i els jugadors de Barça sempre ha estat un binomi que ha funcionat molt bé. Va ser Jose Mari Bakero, qui va instal·lar-se inicialment a la Urbanització La Llevantina, l’encarregat d’ "obrir" camí per als integrants de la plantilla blaugrana. Fos o no un model a seguir, el cert és que Bakero va viure molts anys amb la seva dona Flora a Sitges i va integrar-se plenament en la vida social sitgetana. De fet, encara conserva la seva vivenda al poble.

Si Bakero és un clar exemple d'integració a la vila, un cas molt diferent era Romário. L'astre brasiler (que no residia a Sitges, tot i que era un assidu del passeig de la Ribera on jugava a futvòlei amb els seus amics) era conegut per la seva intensa vida nocturna, fins i tot els dies abans del partit. Llegendàries són algunes de les seves festes a diferents discoteques sitgetanes...

El Barça i la família Matas
Corria l'any 1996 quan Sir Bobby Robson va venir a viure a Sitges, a la zona de Terramar. L'entrenador anglès va establir una forta vinculació amb el poble i era assidu de diferents restaurants de la vila, entre ells, l'Sports Bar Sitges. Alguns empresaris sitgetans del sector de la restauració van crear "La Confraria de la Paella" per assaborir aquest típic plat i van convertir aquestes reunions en un event on hi regnava l'amistat i el bon ambient. Robson i la seva muller van ser-hi presents en moltes ocasions i van ser nomenats "Confrares d'Honor". En aquella mateixa època també es veia per Sitges al segon entrenador (i traductor) del F.C. Barcelona, Jose Mourinho.

Per trobar la petjada de Mourinho a Sitges s'ha de parlar inevitablement de la família Matas, amb la que encara manté contacte, així com amb altres sitgetans. Un dels seus costums quan vivia a la vila era, de camí cap a la feina, parar a esmorzar a l'Sports Bar Sitges (un cafè i un parell de torrades), passejar pel Passeig Marítim i apropar-se al Pic Nic i encarregar les seves magnífiques paelles. També era un assidu del restaurant La Oca. L'ara entrenador del Real Madrid vivia al Parc de Mar.

Un cop va marxar Robson va arribar Louis Van Gaal, que també va fixar la seva residència a Sitges. El qui va ser entrenardor del Barça durant dues etapes encara ve a la vila per assaborir els seus encants, sempre que la seva agenda li permet. Amb Van Gaal van arribar a Sitges els germans De Boer.

Altres jugadors blaugranes que també van fer de Sitges la seva casa van ser Meho Kodro, Eusebio Sacristán o Santi Ezquerro, que encara resideix a la vila.

Sitges luce las obras maestras del Cau Ferrat

Sitges muestra por primera vez la parte más significativa del rico fondo artístico del Cau Ferrat fuera de su emblemático museo, actualmente en reforma. La exposición L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat, organizada y producida por el Consorci del Patrimoni de Sitges en el edificio Miramar de Sitges, constituye una oportunidad excepcional para contemplar una de las colecciones más representativas de la modernidad de final del siglo XIX de la pintura catalana, entre las que se encuentran las colecciones más completas de Santiago Rusiñol y de Ramon Casas, además de pinturas de El Greco, Pablo Picasso, Ignacio Zuloaga o Manolo Hugué, entre otros. La muestra, que se inaugura el viernes 30 de marzo y se podrá contemplar hasta el 25 de noviembre, está comisariada por el especialista y licenciado en Historia del Arte, Ignasi Domènech, y cuenta con la colaboración del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), del que el Cau Ferrat es una sección.

L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat permite contemplar las obras del Cau Ferrat en el espacio de una exposición temporal, donde cada pieza exhibida adquiere una proyección presencial por sí misma. Con esta exposición, el Consorci del Patrimoni de Sitges apuesta por mostrar las colecciones del Cau Ferrat mientras duren las obras de reforma y acondicionamiento de este museo y del museo Maricel. Buena parte de las obras expuestas han sido restauradas por los profesionales del Consorci del Patrimoni de Sitges desde que el Cau Ferrat cerró, hace dos años, para llevar a cabo las actuaciones de reforma.

La exposición consta de 151 obras de las colecciones de pintura y escultura del Cau Ferrat. Los fondos exhibidos incluyen 28 óleos de Santiago Rusiñol y 22 de Ramon Casas, así como pinturas de Pablo Picasso, Isidre Nonell, Joaquim de Miró, Mas i Fondevila, Carles Casagemes, Ignacio Zuloaga, Miquel Utrillo y Anglada-Camarasa, entre otros, así como los dos Grecos que adquirió Santiago Rusiñol en París y que llegaron al Cau Ferrat en 1894. La muestra también expone esculturas de Manolo Hugué, Enric Clarasó y Pablo Gargallo, y fotografías (algunas inéditas) y objetos de vidrio y hierro.

Una veintena de las obras expuestas –que han protagonizado las sesiones del programa de difusión La Peça del Mes (La Pieza del Mes)– disponen de códigos QR en los carteles expositivos. A través de ellos los visitantes podrán acceder directamente a una información exhaustiva y también consultable en la web museusdesitges.cat.

La modernidad artística en tres ámbitos
L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat está estructurada en tres ámbitos temáticos: ‘Santiago Rusiñol, senyor del Cau Ferrat’; ‘El col·leccionisme com una de les belles arts’ y ‘L’art modern’. El itinerario de la muestra recorre las colecciones que han hecho del Cau Ferrat uno de los espacios más significiativos y relevantes del Modernismo y de la Edad de Oro de la pintura catalana.

La exposición exhibe 151 obras entre las que hay que destacar:
-    28 óleos y 10 dibujos de Santiago Rusiñol
-    22 óleos y 3 dibujos de Ramon Casas
-    5 dibujos de Pablo Picasso
-    2 óleos de El Greco
-    2 óleos de Ignacio Zuloaga
-    2 óleos de Darío de Regoyos
-    Pintura, dibujos y grabados de: Miquel Utrillo, Anglada-Camarasa, Isidre Nonell o Carles Casagemes, entre otros
-    Esculturas de Pablo Gargallo, Manolo Hugué o Enric Clarasó
-    Una selección de 20 objetos de hierro, vidrio, cerámica, escultura gótica y mobiliario de las colecciones de las artes del objeto

Twitter Delicious Facebook Digg Favorites More

 
Share
ShareSidebar